Salvem la Mobba
6,405 signatures
Salvem la Mobba
Ja tenim
6405 firmes
6405 firmes
La Mobba, al carrer Sant Isidre de Badalona, entre els carrers de Colom i Dos de Maig, fou una fàbrica que durant anys i anys va escampar el nom de Badalona arreu del mon. Les balances que fabricava, marcaven el pes exacte en establiments de tot tipus, arreu del món.
Fa prop de 25 anys la Mobba, va tancar. Des de llavors, l’edifici que l’acollia, es manté dempeus esperant que la ciutat en marqui el seu destí.
L’edifici va ser de propietat privada fins fa pocs anys. L’Ajuntament va adquirir-lo amb la intenció de convertir la totalitat del solar que ocupa, uns 2.700 m2, en una plaça pública, (com havia previst l’any 1976, pel Pla General Metropolità). Fa poques setmanes s’ha anunciat el seu imminent enderroc.
Semblaria una seqüència lògica, aquesta. Però potser no ho és tant... perquè cal saber que durant els darrers 15 anys a la Mobba hi han passat coses.
La fàbrica, ja orfe d’activitat ha acollit, -en un règim de semiclandestinitat, -coneguda i consentida per l’anterior propietat i pel propi Ajuntament- un nucli de creadors artístics.
Principalment del camp de les arts escèniques i de les arts plàstiques, van descobrir des del primer moment les virtuts de l’edifici com a viver de tot tipus d’iniciatives i projectes culturals. De mica en mica, aquella iniciativa va prendre gruix, fins a convertir-se en un focus irradiador de propostes de primer nivell, amb projecció internacional.
Lamentablement, la ciutat ha viscut força d’esquena al què passava a la Mobba, (com va viure d’esquena al Pont del Petroli durant anys, per cert). Aquesta lamentable circumstància, no obsta perquè ara, que encara hi som a temps, reflexionem per veure si és compatible fer la plaça i mantenir un equipament cultural, de manera que plaça i equipament es complementin i es retroalimentin.
Per això hem constituït, (artistes, arquitectes, professionals de la gestió cultural i gent d’entitats diverses de la ciutat), el Grup de Treball per la Mobba.
I per això, MANIFESTEM:
- Que l’edifici més alt de la Mobba, (el que correspon al xamfrà Sant Isidre, Dos de Maig, Eduard Maristany), és una peça de l’arquitectura industrial dels primers anys 60 del s.XX, d’un valor especial. Es troba en un estat estructural que considerem apte per l’ús proposat ( malgrat que la façana pugui pesentar un estat deteriorat, per falta de manteniment) i pot ser un element important de memòria històrica de la Badalona industrial.
- Que salvar aquest edifici, que en planta fa uns 1000 m2 i que té quatre plantes, és compatible amb fer una plaça de 1700 m2 al seu costat, i amb ordenar l’entorn, actualment poc amable, dels culs de sac dels carrers Marina, Dos de Maig i Colom tocant al carrer Eduard Maristany.
- Que la simplicitat geomètrica d’aquell edifici el converteix en un espai molt flexible i adaptable a qualsevol activitat creativa, que no requereix d’una inversió tan gran com exigiria un equipament similar, construït de cap i de nou. A més, la seva immillorable situació al centre de la ciutat li permet una connectivitat molt necessària.
- Que aquell edifci pot acollir artistes del camp de les arts plàstiques, escenogràfiques, visuals..., que vulguin donar continuïtat a la trajectòria de la Mobba dels darrers anys. Un equipament, (gestionat a partir d’un concurs públic), que permeti desenvolupar projectes de creació, però també d’interacció amb escoles i amb altres centres culturals d’arreu. Un equipament que al seu temps converteixi la plaça en un espai singular, on mostrar, en primícia, exposicions i espectacles nascuts a la Mobba. Un equipament, n’estem segurs, que farà més segura la plaça.
- Que la nostra proposta respecta els usos d’espai públic previstos en el planejament urbanístic i no només això, sinó que situa un equipament cultural ben a prop de Can Casacuberta, de l’Espai Betúlia i d’altres equipaments culturals de gestió privada, consolidant una mena de districte cultural a la ciutat.
- Que és evident que la decisió s’ha de prendre a l’Ajuntament, ponderant pros i contres. Això exigeix uns temps mínims d’anàlisi rigorós. Es fa imprescindible, per tant, que l’administració local aprovi immediatament una moratòria de l’enderroc de la totalitat de la fàbrica, que ha estat anunciat.
